dimecres, 26 de desembre del 2007

Temps.

Les reflexions sobre temes importants no sempre es poden fer amb paraules. Si tinguera que oferir la meva visió del temps (i, obviament, del fluir temporal) no podria ferlo amb paruales necessitaria un altre llenguatge i aquest seria el musical, més en concret aquesta cançò del grup Kroke on reflexa perfectament la successió de moments que constitueixen la vida. Gaudiu-la.


powered by ODEO

3 comentaris:

.:Vicente:. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
.:Vicente:. ha dit...

molt bona aquesta cançó, com a music i gran aficionat a la música, quan senc una peça magrada analitzarla i pensar el fi de la seva composició, el d'aquesta obra es el temps com mol ben nombrat està, pero magradaria anar mes enlla i analitzar el significat dels instruments empleats en aquesta peça i es que la percuisió sempre ha marcat el "temps " en una obra de banda, de orquesta, de cambra,...
en aquesta imita molt be les agulles d'un rellotge.
Els intruments que fan la melodia tranquila, simbolitza en naixement i com forme transcurreix l'obra es van afegin mes instruments, es a dir que en la nostra vida no estem sols, tenim amics, familia,...
cuan la musica adopta un ritme mes rapit, simbolitza els problemes, que d'una forma o altra es solucionen, finalment i lo que mes m'ha agradat a sigut el final, en el que el ritme(els istruments de percusió) han deixat de dur el temps marcat i el duen desordenat, i després d'un moment de tensió musical, desapareix el ritme, es ha dir, la mort.
Pero... no desapareix la melodia volent dir que el alma continua el seu camí.
be espere que esta explicació vos agrade i torneu a sentir l'obra que ara no la voreu amb els mateixos ulls, XD jaja

Zarigüeya Bizca ha dit...

Ole, has hecho lo imposible, rizar el rizo bestialmente, weno, nos vemos en orkesta.
PD: Muy buen análisis, le pillas.