La veritat que no és un exercici original però es divertit. Podem veure en els blogs de tots vosaltres allò que penseu que és important fer per a que una vida siga digna der ser viscuda (o més que digna siga abellidora). Jo he intentat fer el mateix exercici però la situació vital és prou diferent. L'únic que se m'ha ocorregut és ficar un poema que intente explicar perquè no em surten les dotze coses que fer abans de desaparéixer. Aquest és al poema escrit per Jaime Gil de Biedma:
NO VOLVERÉ A SER JOVEN
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
P.D.: L'exercici m'el va suggerir una película que estan fent ara al cine Ahora o nunca protagonitzada per Morgan Freeman i Jack Nicholson però ja ho vaig veure en una película d'Isabel Coixet titol·lada Mi vida sin mí.
diumenge, 17 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)