És més intel·ligent una màquina que una persona?

La pregunta que vos feia la setmana passada requeria una definició del concepte intel·ligència i sobretot una definició actualitzada. Les diverses explicacions que heu fet parlen de la intel·ligència com a capacitat de resoldre problemes, però aquestos problemes s'han d'entendre des de una perspectiva ampla. Així entra en joc el que es coneix com a teoria de les intel·ligències multiples de Howard Gardner. Aquest psicòleg americà va afirmar que la intel·ligència es manifesta en diversos camps, entre ells el camp de la afectivitat i les emocions, i si aceptem aquesta teoria fa difícil dir que una màquina puga ser més intel·ligent perquè hi han intel·ligències que no pot abastar (¿de moment?). Però si la intel·ligència simplement és la capacitat de resoldre problemes, sembla que en molts camps les màquines ens superen en intel·ligència.

Pot pensar una màquina?

Vos imagineu que els filòsofs i filòsofes del futur foren màquines? Podriem trobar una màquina pensant com ho fan els replicants de Blade Runner? Tot açò entraria en la categoria del que anomenem intel·ligència artificial. Hi han diverses proves que s'han dissenyat per saber si una màquina pensa. La primera és l'anomenada test de Turing, que ha sigut superada pel temps i l'evolució de la tecnologia i ha sigut substituïda pel que s'anomena Captcha. Aquestes proves ens porten a la necessitat de reformular un concepta tan important com el d'intel·ligència per ubicar-lo en una perspectiva humana. També aquesta proposta te una formulació des del punt de vista filosòfic fet per John Searle i anomenada test de l'habitació xinesa. Hi han bones respostes en els vostres blogs que les podreu veure enllaçades en aquest post. Per cert una feina extra, premi per aquell que busque el que és el test de l'habitació xinesa i em diga qui va ser Jonh Searle.

Per què filosofar?

Al següent text d'Aristòtil veiem els motius que tenen les persones per a filosofar.
“Pues los hombres comienzan y comenzaron siempre a filosofar movidos por la admiración; al principio, admirados por los fenómenos sorprendentes más comunes; luego. avanzando poco a poco y planteándose problemas mayores, como los cambios de la Luna y los relativos al Sol y a las estrellas, y la generación del Universo. Pero el que se plantea un problema o se admira, reconoce su ignorancia. (Por eso también el que ama los mitos es en cierto modo filósofo; pues el mito se compone de elementos maravillosos.) De suerte que, si filosofaron para huir de la ignorancia, es claro que buscaban el saber en vista del conocimiento, y no por utilidad alguna. Y así lo atestigua lo ocurrido. Pues esta disciplina comenzó a buscarse cuando ya existían casi todas las cosas necesarias y las relativas al descanso y al ornato de la vida.”
Eixa recerca del coneixement és el que esteu fent vosaltres al vostre blog, per això el meu blog és diu la intel·ligència en construcció perquè fer filosofia no ès més que un acte de desenvolupar la intel·ligència que tots tenim (i retratar-la en els vostres escrits).